Caminada a Emaús: 1a part
Aquell mateix dia dos dels seguidors de Jesús anaven caminant cap al poble d'Emaús, a set milles de Jerusalem. Mentre caminaven anaven parlant de tot el que havia passat. Mentre parlaven i discutien aquestes coses, Jesús mateix va venir de sobte i va començar a caminar amb ells (Lluc 24:13-15).
Alguna vegada has estat parlant amb algú sobre les coses de Déu o el que el veus fent, i de sobte comences a experimentar la presència de Déu en aquesta conversa? Ho he experimentat moltes vegades mentre dialogo amb la gent sobre les coses de Déu. És gairebé com quan ens centrem cap a Ell, experimentem la seva unció i la seva presència.
Tanmateix, això no sempre passa. De veritat, m'agradaria que això passés més a la meva vida! Quan llegeixo aquest relat dels deixebles en el camí d'Emaús, em sorprèn aquesta pregunta: "El nostre diàleg atreu la presència de Jesús?" Aquests deixebles només estaven explicant els esdeveniments del que havien viscut intentant donar-li sentit a tot i la Bíblia diu "De sobte" Jesús va venir i va començar a caminar amb ells.
Aquí és el que em repta. Jesús vol aparèixer quan dialogo amb els altres? La manera com parlem d'ell i del que està fent, atrau la seva presència a la nostra conversa?
Senyor, ajuda'm a parlar de tu d'una manera tan honrada que t'agrada manifestar la teva presència a les meves converses.
