Com podem arribar a la gent des de la seva cultura en lloc d'arribar des de la nostra?
En una petita ciutat moldava, hi ha una església a la qual vaig assistir durant uns mesos. La dona del pastor era la directora de culte. Les cançons que va triar eren normalment cançons que jo coneixia, excepte que cantàvem en romanès i rus. Les cançons estaven preenregistrades amb instruments mínims, però encara tenien una sensació molt occidental. Em vaig adonar que mentre els membres de l'església moldava cantaven les cançons i les coneixien bé, no responien a la música aplaudint o aixecant les mans.
Un dia, el líder del culte va decidir cantar una cançó que tenia una sensació molt moldava/europea de l'est. Era la primera vegada que escoltava aquest tipus de música dins dels murs de l'església. Al principi no vaig notar cap reacció dels membres de l'església, però després em vaig adonar d'un home que tocava el peu al ritme. Al principi em va sorprendre, però en realitat tenia sentit. La gent no havia estat cantant cançons de la seva cultura en aquesta església; havien estat cantant versions traduïdes de la música d'una altra cultura amb la qual realment no podien connectar-se. Traduir la cançó no va ser suficient; la cançó en si havia de ser de Moldàvia perquè la gent respongués des del seu cor.
Em pregunto com de diferent adorarien aquests membres de l'església si cantéssin cançons fetes a l'estil tradicional moldau. En casaments i festes, aquestes cançons trepidants i alegres es toquen a tot volum, i la gent balla amb molta energia mentre crida des de ple pulmó, amb la llum pràcticament brillant de les seves cares. Veure això és veure la veritable llibertat en l'expressió personal. Només puc imaginar com serien els serveis de culte si hi hagués cançons d'aquest tipus amb lletres de culte.
Quan fem qualsevol tipus de divulgació, ja sigui en una altra cultura o en una subcultura pròpia, com pensem sobre les persones a les quals estem intentant arribar? Amb quina música es relacionen? Quina part de la seva cultura hem d'entendre per comunicar l'amor de Déu de la manera més eficaç? Com podem arribar a la gent des de la seva cultura en lloc d'arribar des de la nostra? Jesús ho feia sempre que explicava una paràbola. Els seus deixebles i les comunitats que va visitar estaven formades en gran part per agricultors, així que per arribar als seus cors, primer va arribar a les seves ments a través de la comprensió comuna de l'agricultura. Va explicar històries com si el pastor deixava el seu ramat per anar a buscar una ovella que es va perdre (Lc 15:3-7); Va utilitzar l'analogia de Jesús com la vinya i els creients com les branques que donen fruit que creixen de la vinya (Joan 15:1-17); Fins i tot va fer marcir una figuera real com a il·lustració de com hauria de ser la nostra fe (Marc 11:12–14, 20–26). Si Jesús estigués portant a terme el seu ministeri terrenal avui, puc imaginar que, per arribar-nos, explicaria unes quantes paràboles utilitzant memes de gats i fent referència a la tecnologia moderna. (Alguna cosa semblant a "Jo sóc la regleta d'alimentació i tu ets el cable de càrrega. Qualsevol que em romangui connectat sempre produirà un telèfon amb la bateria completament carregada).
Com podem arribar a la ment dels qui servim per arribar al seu cor amb el missatge de l'evangeli?
Suposant que no sé res
Una clau per arribar a la gent és a través de la humilitat. Si entrem en una nova cultura pensant que a) ja sabem com fer una determinada cosa i b) que com ho fem és l'única manera de fer-ho, això crea automàticament una barrera entre nosaltres i qualsevol persona a qui estem intentant servir. La següent història il·lustra com no fer-ho.
Lliçons del pernil moldau
A Moldàvia, la ciutat on vaig viure tenia una zona cèntrica agradable amb botigues i un parell de restaurants. També hi havia una cadena de delicatessen que tenia algunes ubicacions per tot el país. Abans havia comprat unes quantes coses allà i mai vaig pensar que fos diferent de demanar a una delicatessen a la meva botiga de queviures local a Pennsilvània. Però un dia en concret, vaig decidir demanar carn de dinar per entrepans. Vaig demanar 500 grams de pernil i vaig examinar les altres opcions de delicatessen mentre l'encarregat preparava la carn. Em va lliurar la bossa de pernil i, quan la vaig mirar, em vaig adonar que tenia un tros de pernil, no el pernil a rodanxes que havia suposat que estava demanant. Li vaig preguntar: "Per què no es talla això?" Ella va respondre simplement: "No em vas demanar que el tallés". El meu orgull va esclatar mentre pensava per a mi mateix: No hauria de demanar-te que el talleixis. Això és un delicatessen, per cridar fort! Li vaig preguntar si podia tallar la peça que m'acabava de donar, però em va dir que era massa petita per tallar-la a la màquina. Sense carn a rodanxes fines per a mi aquell dia!
En lloc de respondre internament amb orgull, què passaria si hagués pensat en què tenia més sentit culturalment? Alguna cosa com, Oh, això té sentit. He vist més sovint a la gent tallar blocs de pernil per a amanides tradicionals que no pas mai menjant entrepans. De fet, en l'any i mig que he viscut aquí, no he vist mai ningú menjant un sandvitx amb carn a rodanxes. Tenir a la ment aquest tipus de resposta automàticament pot requerir un canvi de paradigma de veure altres cultures des de la seva pròpia lent en lloc de la nostra. Suposant que no sabia res sobre com demanar en una delicatessen podria haver impedit que aquella petita paret s'aixequés dins meu com a resultat d'aquesta experiència.
Canviant el nostre paradigma
Aquest canvi de paradigma també es pot aplicar a les missions. El fet que els evangèlics als Estats Units adoren amb guitarres i tambors no vol dir que hauríem de portar guitarres i tambors a les muntanyes del Perú o al camp de l'Índia i esperar que la gent adori Déu "de manera apropiada". De fet, la mateixa manera en què presentem l'evangeli podria construir un mur entre nosaltres i algú d'una altra cultura, com s'il·lustra a continuació.
Pot ser que quan agafem la manera “americana” de fer les coses amb nosaltres a les missions (cosa que ho farem si no ho pensem abans), la gent a qui estem intentant arribar no respongui bé a la nostra manera de comunicar-nos, a la nostra manera de generar confiança o a la nostra manera de presentar la història de l'evangeli? Un occidental probablement presentaria primer el fet que Jesús ens estima i va morir pels nostres pecats, i després explicaria per què. Un asiàtic probablement començaria al Gènesi i explicaria la història de fons dels jueus abans d'arribar al ministeri, la mort i la resurrecció de Jesús.1 Si vostè, com a occidental, va presentar els fets primer a algú d'Àsia, potser es preguntarà si creu que és prou estúpid com per prendre un "fet" al seu valor nominal sense mostrar-los abans la imatge més gran, seguida de com encaixen totes les peces. De la mateixa manera, si com a algú amb una formació cultural asiàtica comenceu a Gènesi quan presenteu l'evangeli als occidentals, correu el risc de perdre l'atenció del vostre públic amb força rapidesa.
Ser conscients de la cultura que entrem en el camp de la missió, i respondre a tot amb humilitat ens ajuda a arribar a la ment de les persones i després al seu cor, com ho faria Jesús.
1. El llibre La Cultura Map, d'Erin Meyer, (2015) dissecciona diverses accions que fem en situacions interculturals i ofereix un continu per a cadascuna. Les cultures es poden col·locar en qualsevol lloc de cada continu. Comunicar-se, confiar i persuadir són tres d'aquests continus.
2. El Mapa Cultural, pàg.104–112.
Aquest article és del llibre Missions en evolució: 24 veus que reflexionen sobre les missions d'avui. Aquest llibre és una col·lecció de 31 articles que mostren la diversitat de missions modernes i les maneres en què tots podem participar avui dia. Per a més informació o per comprar una còpia, clica aquí.
Per obtenir més informació sobre les missions, aneu a dovemission.org
Sobre Hillary Vargas
Hillary s'ha unit i ha co-dirigit equips a curt termini a Guatemala. Després de servir com a voluntària del Cos de Pau a la República de Moldàvia del 2014 al 2016 amb el seu marit, Adrin, Hillary ha sentit la seva crida a llarg termini a les missions a través de l'administració. Treballa a l'oficina de DMI a Lititz, PA, des del 2018.
